dilluns, 20 d’octubre del 2008

Nena Andina

Quan un nen neix, no sap ni l'època en la que viurà, ni el país on està, ni la classe social que en te la seva família, ni el idioma que parlarà, ni si farà fred o calor, o si és de dia o de nit. El que si saben TOTS els nens quan neixen, és que amb la seva mare estan segurs. Saben que a sobre d'aquells braços res dolent els hi passarà; saben que amb ella no els hi faltarà aliment, escalfor ni estima.
Som els adults els que hem d'ensenyar a aquests nadons on són, qui són i com és el mon que els ha tocat viure i som nosaltres els que els ensenyem com han de fer les coses, no tant amb les nostres paraules, que tardaran en entendre, sino amb els nostres actes que entenen perfectament des del primer dia.

Un nadó que plora i s'agafa en braços entén que quan tingui una necessitat, hi haurà algú per solucionar-li; un nen que plora i se'l deixa plorar, encara que l'expliquis que l'estimes, entendrà que no hi ha ningú que l'atengui i que es troba sol i desemparat; per tant, es sentirà abandonat i molt insegur.

I això mateix passa a la nit; un nen que es troba sol a la foscor d'una habitació se sent indefens, insegur i que qualsevol cosa el pot passar. El nen que dorm al costat dels pares sent la seva respiració, sent que estan a prop i per tant sent que no està sol i si ho necessita, el podran ajudar; sent la seva escalfor; se sent protegit. I això és una cosa que tots els nens del mon saben.