Jo no era partidària de fer un bloc, però ara que he descobert tantes coses noves gràcies al meu fill, crec que és una bona idea poder compartir-les amb tothom que vulgui.
Et passes la gran part de l’embaràs pensant en com serà el bebè, quin nom li posareu, a qui se semblarà, en quina robeta li compraràs o de quin color pintaràs la seva habitació... Vols que no li falti de res i que tot sigui perfecte. Però, realment sabem quines son les necessitats reals del bebè una vegada ha nascut?
Realment poques de les coses que comprem abans que arribi el bebè son realment necessàries. L’únic que realment necessita el bebè és sentir-se segur arropat per la seva mare. Pensem una mica,: ha passat tota la seva vida (els 9 mesos d’embaràs) protegit, calent, segur, sense sentir fred, gana o malestar i completament abraçat per la mare, sentint el seu cor, la seva respiració i la seva veu, i on el soroll se sent amortiguat i la llum es inexistent.
De cop i volta un bon dia això s’acaba i apareix en un mon ple de llums i sorolls, ENORME, fred i on no sap que passa... el bebè l’únic que coneix és la seva mare, és on troba la seguretat que li fa falta per afrontar el que li ha passat. A partir d’aquest moment depèn completament del que els adults vulguin fer amb ell. És un ésser fràgil, vulnerable i necessita la seva mare. El que passa a la nostre societat és que ens venen la moto del que és “millor” per el bebè i tots nosaltres piquem l’ham sense pensar-ho dues vegades.
Però clar, si el nen pren pit a demanda no es venen biberons, si dorm al llit amb la seva mare (i el seu pare) no es venen bressols, i si el portem a coll no es venen cotxets... plantegem, doncs, que és realment el que ens estan venent, si el millor per el nostre fill o el millor per les butxaques d’uns quants.
Poc a poc et vas adonant de tot això i canvies la teva manera de pensar, de fer, comences a oblidar-te del que diu la resta i a fer el que realment et diu el teu cor de mare, i d’això es tracta, de fer cas al nostre instint de mares i recuperar la confiança perduda en nosaltres mateixes.
