Comença el patiment...
D'aquí uns dies comença el periode de preinscripció per l'escola i el nostre fill Roure, que dilluns farà 3 anys, ja entrarà a P3.
Per qualevol pare és difícil prendre la decissió de a quina escola vols portar el teu fill, ja que passarà molt anys allà dintre i moltes hores al dia.
Per nosaltres és molt important que l'escola sigui un lloc bo pel nen, en el sentit que se senti estimat, que se senti agust, que volgui anar-hi i sobre tot que aprengui. Per això, després de donar-li moltes i moltes voltes, ens hem decidit per una escola pública i bastant innovadora a nivell de metodologia d'aprenentatge.
El que s'obligui als nens de 3 i 4 anys a estar asseguts a una taula durant 5 hores al dia ho trobem una bestiessa, i no gaire respectuòs amb les necessitats reals dels nens. No volem una escola que digui al nostre fill quan ha de pijar, beure aigua, jugar, aprendre, etc. Volem una escola que ensenyi al nostre fill a ser responsable amb les seves decissions, que el motivi per aprendre, que el deixi experimentar i jugar a aprendre. Una escola on el nen se senti segur com a casa, estimat, valorat i sobre tot respectat. I una escola on els pares puguin participar de la seva vida, que puguin proposar i siguin escoltats.
En definitiva, una escola per crèixer plegats i ser partíceps del procés educatiu dels nostres fills.
Després de donar-li moltes voltes, hem trobat una escola així. Ara només queda entrar-hi...
