dimecres, 4 de juny del 2008

Els pediatres

Els pediatres són aquests metges especialitzats en nens petits... bé; la pregunta és: també estan especialitzats en nutrició infantil? I tenen prous coneixements sobre lactància materna? En la majoria dels casos la resposta és NO.

Perquè una persona que es dedica a curar les malalties dels més petits, és l’encarregada de confeccionar el seu menú? Si diem que cada nen és diferent, perquè intentem que tots els nens mengin el mateix? No te cap lògica! Al final, el/la pediatre es basa en les pròpies creences i prejudicis a l’hora de parlar d’alimentació infantil, i no tant en estudis científics o en les recomanacions que fa l’OMS. Per això hauria d’existir la figura del nutricionista a les consultes pediàtriques, per poder assessorar a la mare sobre l’alimentació del seu fill/a i fer-la en consonància amb les preferències d’aquesta, respectant SEMPRE el que vol la mare.

Tots els pediatres haurien de tenir molta informació sobre l’alletament matern per poder ajudar a les mares que es troben amb problemes a l’hora de donar el pit. Ells et donen una “solució” per un primer moment: si el nadó no guanya pes, s’ha d’administrar suplement; però en cap moment et diuen com ho has de fer per poder treure aquest suplement i tornar a la llet materna en exclusiva; i aquesta és una de les raons per les quals moltes mares abandonen l’alletament abans d’acabar la quarantena: quant més suplement (llet de fòrmula) pren, menys mama del pit... no tenen la informació adequada ni saben on buscar-la. El cas és que a la nostre societat, on les mares massa sovint es troben soles, el pediatre acaba convertint-se en la teva persona de referència, encara que no casi del tot amb el que tu penses.

Els grups de recolzament a la lactància i a la criança dels fill són de gran ajuda, ja que et permeten relacionar-te amb altres mares conèixer diferents punts de vista.

1 comentari:

argentina ha dit...

GEMA!
Ostres, quina idea més bona montar un blog d'aquesta temàtica.

Jo ara suposo que estaré una bona temporada sense poder-te escriure ja que marxo uns quants mesos de pràctiques a terres Sudamericanes ! ! !

Però tot i així, compta que aniré passant (tot i que no t'hi comenti res)...

Cuida't molt i fes un petó a l'Edgar de part meva.

Espero que tant ell com el Roure estiguin súper be! ! !


Fins molt aviat cuca, i a disfrutar d'aquesta nova etapa... que t'ha fet molt contenta a tu i als que et rodegem (mes o menys directament)...

Muààààà.


Tina.