diumenge, 1 de juny del 2008

El part

La natura és molt sàvia, d’això no hi ha dubte; és tant sàvia que amb l’evolució de la nostre espècie, ha fet que els nadons neixin “sense acabar” per poder néixer. Què vol dir això? Que per estar igual de desenvolupats que la resta de mamífers, hauríem de tenir embarassos de 18 mesos, per tant, els primers 9 mesos de vida són els més importants per el nadó i del seu desenvolupament.

El fet d’anar a dues potes i estar al damunt de la cadena tròfica, ens fa tenir un part dolorós; però això no vol dir que sigui un part amb patiment...

El nostre cos està preparat per gestar un embrió en perfectes condicions durant 9 mesos, i ho fa tot sol! Nosaltres no hem de fer res, només deixar-nos portar. Aquest cos també està perfectament preparat per donar a llum aquest nadó que ha crescut dins nostre, el problema és que tenim cervell... si, el nostre cervell ens fa racionalitzar els fets i intentar controlar tot el que ens passa; però el part és un acte fisiològic on el cervell que pensa i racionalitza te molt poc a fer, ja que si deixem que, com a l’embaràs, el nostre cos ens vagi guiant durant tot el procés, aquest anirà tot rodat.

Ara estem en una època de canvis, es comença a recuperar aquesta confiança en la dona i en les seves capacitats innates per donar a llum; però com tots els canvis importants de la vida, és mooolt lent.

El més important és tornar a confiar en nosaltres mateixes, però els professionals tenen un paper fonamental en quest procés; han de deixar que la dona tingui llibertat a l’hora de parir; llibertat de moviments, de postures, per poder expressar-se cridant o com li doni la gana... i sobre tot evitant intervencions innecessàries i recordant que ells son els que es troben al servei de la mare, i que aquesta no està malalta.

Els protocols hospitalaris en aquest país es cobreixen les esquenes practicant intervencions que provocant per elles mateixes que el part sigui un procés complicat i perillós tant per la mare com per el futur nadó, i per això també cada vegada hi ha més parts a casa, perquè? Per què cada vegada hi ha més dones conscients del seu embaràs i que el volen viure com un procés íntim i personal, de la manera més natural possible.

Si realment volem canviar el mon, hem de començar per canviar la manera d’atendre el part i de rebre els nadons.

Aquí us deixo un vídeo d’un part a casa. Espero que us agradi.

http://www.youtube.com/watch?v=mhiPlR-7j3g

3 comentaris:

Yasmina ha dit...

Hola!!

Trobo super bonic que comparteixis així la teva manera de viure aquesta experiència única...

I he vist el video sense poder evitar que em caigués la llagrimeta...

Un petó enorme!

e. ha dit...

Hola Gema!!

Benvinguda al món blocaire, seguiré amb atenció el teu blog... la experiència és un grau, diuen, i millor aprendre dels altres per saber de tot!!

Petons

Cromlec ha dit...

N'estic tant orgullós d'aquest bloc. Trobo que les inquietuds que tens i les situacions que has viscut com a mare, es important que les puguis compartir amb futures mares.

Petonets