conciliació

Quan una dona treballadora es queda embarassada es comença a plantejar tota una sèrie de qüestions referents al seu futur: la baixa maternal, les hores de lactància, la possible reducció de jornada, el deixar de treballar... però el cas és que fins que no tens el nen entre les teves mans, no saps realment el que vols fer. Personalment, si pogués, escolliria tenir cura del meu fill al menys els 2 primers anys de vida.

Hi ha dones que no entenen que et vulguis quedar a casa cuidant dels fills en comptes d’anar a treballar; la majoria d’ aquestes dones no son mares; per qualsevol mare, deixar el seu fill a les 16 setmanes de vida és el pitjor sacrifici que ha de fer, perquè va en contra del teu instint de mare.

Tenim una llei titulada “de conciliació de la vida familiar i laboral”; però realment la conciliació no hi es... El que fa la llei és donar-te a escollir: o treballes, o et dediques a cuidar els fills. Si optes per aquesta opció, pots agafar-te una excedència sense sou; si optes per la feina, pots portar el nen a la guarderia... des del meu punt de vista, conciliar vol dir poder fer les dues coses, com s’ha fer sempre... en el fons, tothom sap que les dones són el sexe fort.

El fet d’haver d’escollir entre ser mare o ser treballadora, comporta a moltes dones uns conflictes personals interns difícils de solucionar. El teu instint et demana una cosa, però a nivell social se’t demana el contrari, i fins que aquesta visió no canvií, les dones que preferim quedar-nos a casa, no ho tenim fàcil.

Quan de temps dura la vida laboral d’una dona? 35? 40 anys? Quan dura la primera infància del teu fill? Uns mesos, que una vegada han passat no els podràs tornar a recuperar mai més. Gaudiu el màxim possible de les coses que passen, perquè una vegada han passat, no tornen.